jueves, 5 de febrero de 2009

Jaume Soler i de Magriña

“Marta Solsona, una escultora com poques".
Aquesta alumna, tan avantatjada, del que fou uns dels grans
mestres de I'escultura catalana dels nostres temps, Josep S.
Jassans, un artista de primer ordre i un amic de veritat, ha
estat capaç de rebre tota L’anima del seu mestratge com ha
estat capaça, ja que d’això es tracta, de saber interpretar
aquella voluntat i aquella manera de saber sensibilitzar i
saber harmonitzar a la figura humana d’una manera tan
personal i tan carismàtica. Gairebé, única.
Marta Solsona, en la seva voluntat d’anar, sempre, en la
direcció correcta, ha pogut demostrar i, de fet, ho continua
demostrant, pel seu ofici i per la molta experiència adquirida,
d’anar tan lluny com sigui necessari, en la seva línia de
recerca, una línia sincera, honesta, total i absoluta. Una línia
en virtut de la qual la artista no pretén altra cosa que trobar
aquella veritat irrenunciable. Aquella veritat feta realitat,
sense artificis ni ambigüitats, fortament compromesa i fidel
a l’estètica clàssica, tan se val l’època, com compromesa,
alhora, amb els principis i amb els valors que són les raons
d’ésser de la nostra existència.

Jaume Soler i de Magriña
Historiador de l’art

No hay comentarios: