Miquel Martí i Pol

A Marta Solsona
Des del silenci càlid d’aquest gest,
mig indecís potser, mig temerari,
fes un pas més cap a la solitud
que es sap provocativa de tan clara.
Res no et serà donat sense D’esforç
de vèncer el temps i doblegar-ne arestes
en una lluita tal vegada incerta
però gratificant, com una vida
viscuda més endins i més enllà
del sentit i de I'oci de les coses.
Res no et serà donat, i tanmateix
en cada cos que et creixi a la mirada
guanyaràs nous espais d’intimitat,
de ritme, d’harmonia i de bellesa
que a poc a poc se t’enduran els dits
pels camins sempre nous de I'esperança.

Miquel Martí i Pol