Carles Duarte i Montserrat

El llenguatge artístic de Marta Solsona, compromès amb la
llum i amb la sensibilitat de la Mediterrània, té molt a veure
amb uns ideals de pau, de llibertat i de bellesa i amb una
profunda confiança amb la capacitat de I'ésser humh de
crear i de gaudir. A I'obra de Marta Solsona, hi ha una
celebració del cos i de l’esperit que no sorgeix d’un anhel
embriagat d’experimentació, sino d’una tranquil-la i càlida
consciencia de viure.
Marta Solsona no es baralla amb el món, sino que s’hi acosta
delicadament, amorosament, respectuosa i commoguda.
L'art requereix ingenuïtat i agosarament, passi6 per
capbussar-se, per deixar-se amarar per la vida
manifestant-se colpidora i esplèndida enllà de nosaltres,
envoltant-nos, construint-nos. Així és I'obra de Marta Solsona,
que constitueix una admirable i personal interpretació
del més essencial i definitori del que som ...
... El treball de Marta Solsona sovint pren com a punt de
partença una decidida voluntat simbòlica, com demostren
algunes de les seves escultures més representatives i reeixides,
amb títols com: Identitat, Pau, Llibertat, Esperança, L'esforc
de la vida, La família, Maternitat, Mediterrània ... Però els
cims més sublims del seu art, on ens interpel·la d’una manera
més íntima i inquietant, on mes excel·leix, del tot convincent
i enlluernadora, és en la serena gestualitat dels seus nus
femenins, als rostres abstrets, entotsolats i enigmàtics
de Cris o Anna, que ens trasbalsen i ens atrapen atrets,
meravellats ...

Carles Duarte i Montserrat