Josep M. Cadena

A les seves escultures Marta Solsona aconsegueix que la
puresa de I'esperit destaqui amb força gracies a la perfecció
de les formes. intensament figurativa, utilitza la matèria per
a posar de relleu que dones i homes portem en les nostres
ments -encara més, en la conjunció de les necessitats físiques
i de les molt diverses voluntats de transcendència- una flama
que mai no s'apaga per fortes que siguin les contraries
ventades que porta el fet de viure i que, si sabem cuidar-la,
creix per a confortar-nos i per a ésser compartida per aquells
que ens estimem i que també senten el mateix efecte per
nosaltres ...
... El meu entendre, Marta Solsona conecta com escultora
amb el pensament de la Grecia clàssica, aquella que ens va
deixar un conjunt d'admirables peces en les que I'esser humà
era la mesura de tot el que I'envoltava, tant per la perfecció
de la matèria com per I'euritmia de I'esperit. I com ens
trobem en mig de temps de desconcert, de pulsions que
fugen de control i d’exigències socials cada cop més colèriques
perquè no se sap -i no es vol- donar-lis resposta amb veritable
sentit de justícia, penso que són artistes com ella els que
ens ajuden a recuperar el sentit del que cal fer per a trobar
de nou I'equilibri dins el pensament col·lectiu. No cal aturar-se
ni hem de tornar enrere; hem d'ésser persones del nostre
temps i mirar endavant, però sense mai oblidar que les grans
virtuts es troben en la mare que acarona el seu fill, en la
nena que es gronxa, en la noia que llegeix un llibre al costat
d'un doll d'aigua, en el nu sense cap malicia i en la tranquila
manera de fer d'aquelles persones que passen i que Marta
Solsona sap veure per a transformar-les en escultures que
queden.

Josep M. Cadena